Molt bona tarda, el meu nom és Marta.
Bé, Jordi, sóc una antiga alumne teva de l’escola d’Art Gaspar Camps.
Ja llavors vas començar a fer petjada i a fer-me entendre com havia d’enfocar les coses i quin color havien de pendre; ara, quan després d’anys he vist que segueixes igual que et recordo, ple d’il·lusió controlada i amb projectes tant bons, m’has fet recordar una mica de quina pasta hem d’estar fets.
Ojalà tothom pogués tenir l’oportunitat de tenir a persones, a MESTRES com tu encara que fos un cop a la vida; per a mi, dels millors, aquell que em feia preguntar-me tot allò que m’envoltava i omplia d’idees el meu cap.
Al final, ara jo també sóc mestre…. en part, segur, gràcies a la teva tasca.
Moltíssimes gràcies, Jordi, espero de tot cor que aquest i tots els projectes que tinguis al cap vagin prenent forma.
Una abraçada,
Ei Marta, com va tot? fa molta il•lusió tot el que expliques, és molt bonic, moltes gràcies.
Comentaris com aquest ens ajuden a seguir a la trinxera de les aules on ara tu també “lluites”, paradoxalment, al meu costat.
Segurament amb el temps has idelitzat el passat i els professors que vas tenir.Com jo.
Costa una mica identificar-se, amb aquesta imatge tant bonica que fas de mi, moltes gràcies altre cop, per tenir tanta imaginació.
Si un dia vols parlar, ja saps on soc. Una abraçada.
Voldria saber com et va la vida…
Molt bona tarda, el meu nom és Marta.
Bé, Jordi, sóc una antiga alumne teva de l’escola d’Art Gaspar Camps.
Ja llavors vas començar a fer petjada i a fer-me entendre com havia d’enfocar les coses i quin color havien de pendre; ara, quan després d’anys he vist que segueixes igual que et recordo, ple d’il·lusió controlada i amb projectes tant bons, m’has fet recordar una mica de quina pasta hem d’estar fets.
Ojalà tothom pogués tenir l’oportunitat de tenir a persones, a MESTRES com tu encara que fos un cop a la vida; per a mi, dels millors, aquell que em feia preguntar-me tot allò que m’envoltava i omplia d’idees el meu cap.
Al final, ara jo també sóc mestre…. en part, segur, gràcies a la teva tasca.
Moltíssimes gràcies, Jordi, espero de tot cor que aquest i tots els projectes que tinguis al cap vagin prenent forma.
Una abraçada,
Marta López Martínez.
Ei Marta, com va tot? fa molta il•lusió tot el que expliques, és molt bonic, moltes gràcies.
Comentaris com aquest ens ajuden a seguir a la trinxera de les aules on ara tu també “lluites”, paradoxalment, al meu costat.
Segurament amb el temps has idelitzat el passat i els professors que vas tenir.Com jo.
Costa una mica identificar-se, amb aquesta imatge tant bonica que fas de mi, moltes gràcies altre cop, per tenir tanta imaginació.
Si un dia vols parlar, ja saps on soc. Una abraçada.
Voldria saber com et va la vida…